Benimantell comparteix amb la resta dels pobles de la Vall de Guadalest una de les zones de la província d'Alacant més provilegiades pel seu entorn natural.
La Serra d'Aitana és coneguda per la seua varietat de flors i plantes aromàtiques. Més de 1.200 espècies de plantes superiors s'han catalogat amb molts endemismes entre els quals podem destacar joies com el Cistanche phelypaea i el Teucrium lepicephalum.
La naturalesa de la vall, cobra unes característiques molt especials entre finals de gener i principis de març quan els milers d'ametlers que cobreixen aquestes belles muntanyes obrin màgicament les seues flors i inunden d'un blanc espectacular els bancals de les serres.
La Serra d'Aitana, juntament amb la Serra de Serrella i el Puig Campana va ser declarada LIC (lloc d'interés comunitari). En l'ombria de l'Aitana hi ha diferents àrees protegides a causa del seu interés botànic, les micro-reserves de flora.
A més les muntanyes de la vall formen part de la zona declarada d'Especial Protecció d'Ocells (ZEPA).
Requereix especial esment l'Embassament del Guadalest que estén les seues aigües pels termes de Benimantell, El Castell de Guadalest i Beniardà. Aquest paratge natural tan bell ofereix moltes possibilitats per a gaudir i fins i tot refrescar-se en les seues maragdes aigües.
Quant a fauna es pot trobar el senglar, rabosa, mostela, eriçó, gineta, esquirol, teixó, conill...i cada vegada és més fàcil topar-se en cingles i tallats de les zones més altes de les muntanyes l'imponent Arruí o Mufló de l'Atles.
Si mirem al cel podrem observar àguiles, falcons, xoriguers, mussols...Merles, abellerols, carboners, caderneres, pit-rojos, perdius...en les pinedes i cultius.
Teuladins, estornells i oronetes al poble.
Entre els rèptils el fardatxo ocel·lat, la sargantana, la colobra d'escala i la colobra bastarda. I amfibis el gripau, la granota i la salamandra comuna entre altres.
Arbres autòctons:
La Vall del Guadalest posseeix una rica varietat d'arbres autòctons. Alguns dels quals són:
- Alzina (Quercus ilex): Arbre de fulla plana, coriàcia i perenne, característic de la muntanya humida del mediterrani. Pertany a la família de les fagàcies. El seu fruit es la bellota.
- Garrofera (Ceratonia siliqua): És un arbre silvestre, perennifoli, de la família de les lleguminoses. El seu fruit es la garrofa, es una beina de color marró fosc, la cual conté el garrofí que es la seua llavor. S'utilitza en elaboracions gastronòmiques principalment. Com a cultiu, a la fi del segle XIX va substituir moltes vinyes atacades per la filoxera.
- Ginebre (Juniperus oxycedrus macroarpa): Arbust mediterràni de la família de les cupressàcies. Es reconeix pel seu fruit en forma de baia molt similar a la del genebre comú usada per a l'elaboració de ginebra.
- Margalló (Chamaerops humilis): És l'única espècie de palmera originària del Mediterrani i única espècie que pertany a la família del gènere Chamaerops. És una espècie protegida.
- Olivera (Olea europaea): L'olivera és la varietat cultivada. Va arribar al Mediterrani Occidental fa uns 3.000 anys. Pròpia de les regions mediterrànies, té la capacitat de viure i produir durant centenars d'anys.
- Pi blanc (Pinus halepensis): Arbre perennifoli del gènere Pinus, amb fulles en forma d'agulla (acícules), originari de la regió mediterrània.
- Teixos (Taxus baccata): Trobem un reduït nombre en els runars de l'Aitana.
- Ullastre (Olea europea sylvestris): L'ullastre és la varietat silvestre de l'olivera.