Al voltant de 1249 es funda Benimantell.
El 22 d'abril de 1611 es presenten les capitulacions per demostrar que, des d'aqueix moment, Benimantell tenia independència jurídica. I en 1833, en dividir-se en tres províncies el Regne de València, Benimantell passa a pertànyer a la província d'Alacant.
Els primers indicis de presència humana a la Vall de Guadalest es remunten al Neolític (5.000 a.C.), calcolític, edat del Bronze, èpoques ibèrica i romana com així ha quedat demostrat pel descobriment de diversos jaciments. De l'etapa prehistòrica mereixen especial atenció les mostres d'art rupestre localitzades en diferents abrics de la Vall.
Se suposa que al començament del segle VIII les terres de la Vall de Guadalest reben uns nous pobladors, els àrab-berbers, igual que es va produir en altres parts de la Península Ibèrica.
Els orígens de Benimantell els situem l'any 1.249. Els seus inicis són com a alqueria musulmana que després de la reconquesta va romandre adscrita al Senyoriu d'El Castell de Guadalest i va conservar la seua població morisca fins que l'expulsió dels moriscos l'any 1.609 va provocar la seua despoblació.
Després de la conquesta cristiana la vall és lentament repoblada per aragonesos, catalans, francs i altres europeus, els primers estableixen en aquestes terres els seu dur règim senyorial. Els catalans contribueixen al desenvolupament comercial i urbà, i a aquest conjunt cal afegir la pervivència del món musulmà acordada per Jaume I.
Fets significatius:
En 715 la Vall de Guadalest passa a poder musulmà.
En 1245, lliurament d'El Castell de Guadalest al rei cristià Jaume I el Conqueridor.
En 1249, suposada creació d'alguns pobles de la vall a causa de l'expulsió dels moros que no va ser complida. En lloc de marxar-se van formar xicotetes poblacions de les quals es creu que van nàixer alguns dels pobles actuals com Benimantell, Benifato, Beniardà, L'Abdet i uns altres ja desapareguts.
En 1519, aixecament popular de les Germanies. La població va obligar els musulmans a batejar-se.
En 1609, l'expulsió dels moriscos.
En 1611, repoblació de cristians.
En 1644 i 1748 es produeixen terratrèmols de gran intensitat que van destrossar El Castell de Guadalest i van canviar l'orografia de la vall.
Durant la Guerra de Successió, en 1708, molta població va ser assassinada. El Castell de Sant Josep pateix una voladura que afectarà greument la seua ala oest i la "Casa Orduña" és incendiada.
En 1914 s'acaba la carretera a Callosa d'En Sarrià, que significa la ruptura de l'aïllament històric patit per la vall.
En 1936, durant la Guerra Civil van ser saquejades i incendiades les esglésies dels pobles de la vall, inclosa la de Benimantell.
En 1953, es comença a construir l'embassament del Guadalest que s'estén pels termes municipals de Benimantell, Beniardà i El Castell de Guadalest.
En 1960, el turisme comença a descobrir el veí poble d'El Castell de Guadalest de la mà d'un visionari, José Ribes Llorca, amb el sobrenom de "Planeta", iniciant la venda d'artesania i passejant als turistes nòrdics amb els famosos burro-taxis. Des de llavors part de l'economia de Benimantell prové del turisme. L'economia tradicional basada en l'agricultura de secà, ametlers i oliveres, es troba en reculada.
Benimantell, terra d'inspiració artística de grans il·lustres del S.XX.
Ja al començament del segle XX, Benimantell i el seu entorn va enamorar a la generació d'intel·lectuals alacantins.
En les èpoques estivals, masos de Benimantell, com el del Clot del Pi, propietat de l'arquitecte Juan Vidal, i el mas del Molí, del compositor Óscar Esplá, servien de centre de trobada de personatges il·lustres.
L'escriptor Gabriel Miró, l'economista Germàn Bernàcer, el pintor Emilio Varela, l'escriptor Eduardo Irles juntament amb Juan Vidal i Óscar Esplá eren asidus de les antigues ventes i hostals de Benimantell, alguns d'ells encara oberts. En ells es mantenien animades tertúlies culturals entre guisats casolans i dolços, ajudats de vins i licors locals.
La bellesa de la Serra d'Aitana, els seus brolladors d'aigües netes, els poblets de la Vall de Guadalest i les seues gents, i com no, la seua gastronomia van ser font d'inspiració per a obres mestres com la "Sinfonia Aitana" d'Óscar Esplá o la novel·la "Años y leguas" de Gabriel Miró.
DESCARREGA DE LLIBRES DEL MUNICIPI
LLIBRE "PRESENT I PASSAT DE BENIMANTELL"
LLIBRE "CONEIXER BENIMANTELL"
LLIBRE "BENIMANTELL 1611 - 2011"
https://www.benimantell.es/sites/default/files/pag_1_al_88.pdf
https://www.benimantell.es/sites/default/files/pags._89-176.pdf
https://www.benimantell.es/sites/default/files/pags._177-264.pdf